L'escut del Futbol Club Barcelona neix del disseny de Carles Comamala, antic jugador i directiu del club que, el 1910, va guanyar el concurs públic que instituí l'entitat.
L'escut té un perímetre en forma d'olla (molt semblant al de la major part dels escuts dels clubs suïssos). A l'interior presenta, a la part superior esquerra, la Creu de Sant Jordi (vermella sobre fons blanc) i a la part dreta els quatre pals vermells verticals sobre fons groc de l'escut de Catalunya. Una cinta horitzontal amb les inicials del club (FCB) separa la part superior de la inferior que es més ampla i abasta tot l'escut de banda a banda amb ratlles blaves i granes verticals i una pilota de futbol sobreposada.
Al llarg de la història del club l'escut ha presentat diverses variacions, però sempre amb el mateix disseny. A la dècada dels quaranta, els quatre pals vermells varen ser substituït per ordre governativa per només dos, amb la intenció que no s'hi identifiqués la senyera catalana. A començaments dels cinquanta però, es tornà a l'antic disseny. En els primers anys de la seva història el Barça va lluir l'escut de la ciutat a la samarreta, circumstància que es repetí a finals dels anys cinquanta en els partits internacionals de les primeres edicions de la Copa de fires.
Existeixen diverses versions sobre l'origen i sobre per quin motiu es van escollir els colors que històricament ha lluït el FC Barcelona en la seva samarreta. La versió més creïble és la que assenyala que va ser Joan Gamper, el fundador del club, qui en va decidir els colors. De fet, està comprovat que en el primer partit que va jugar Gamper Barcelona, abans de la fundació del Club, ja va usar un casquet amb els colors blau i grana.
Fins fa poc s'especulava que el més lògic era que escollís aquestes tonalitats perquè són els colors del FC Basilea, equip suís en el qual es creia que Gamper havia jugat en el passat.No obstant això, testimoniatges directes dels seus descendents indiquen que el fundador del Barça mai no va tenir res a veure amb aquest club helvètic.Durant els primers deu anys, la samarreta era meitat blava i meitat grana, les mànigues amb els colors invertits i els pantalons blancs. En la temporada 1909-10 es van introduir les franges verticals blava i grana i cap a 1913 els pantalons van passar a ser negres i set anys després blaus, indumentària que ja seria definitiva, amb lleus variacions segons les èpoques en el gruix i nombre de franges verticals i en la intensitat i tonalitat del blau i del grana.
Ens els primers anys, el Barça utilitzà unes camises meitat blaves i meitat grana i posteriorment s'imposaren les ratlles blaugranes verticals, l'amplària de les quals ha variat al llarg de la història. Només els equips de les seccions de basquet, rugbi i atletisme han lluït en algunes èpoques ratlles blaugrana horitzontals. Amb motiu del centenari el primer equip de futbol adoptà 
una samarreta similar a la dels primers temps, meitat blava i meitat grana. Pel que fa als pantalons, en els primers temps foren de color blanc fins el 1913, en què se substituïren pel color negre. Des dels anys vint fins l'actualitat el Barça ha portat sempre els pantalons de color blau. Tot i aquesta tradició històrica envers els colors, durant la històrica temporada 2005-06 els pantalons dels primers equipaments de totes les seccions del Barça, per decisió del presidentJoan Laporta, van passar a ser de color grana, trencant així una tradició de gairebé 90 anys d'història.
Els seguidors del Futbol Club Barcelona són popularment coneguts com a culers.
L'origen del nom es deu al fet que en els inicis del club de futbol, en el primer camp de futbol en el qual jugaven, situat en el carrer Indústria de Barcelona, no tenia graderies. Els afeccionats s'asseien a la part alta del mur que envoltava el camp, de manera que la gent que caminava pel carrer en un dia de partit, veia una fila de culs. Encara que van canviar d'estadi dues vegades fins a l'actual (el Camp Nou), el sobrenom ha perdurat.
| 1 |  | POR | Víctor Valdés (Capità) |
| 2 |  | DEF | Martín Cáceres |
| 3 | | DEF | Gerard Piqué |
| 4 |  | DEF | Rafael Márquez |
| 5 | | DEF | Carles Puyol (Capità) |
| 6 | | MIG | Xavi Hernández (Capità) |
| 7 |  | DAV | Eiður Guðjohnsen |
| 8 |  | MIG | Andrés Iniesta (Capità) |
| 9 |  | DAV | Samuel Eto'o |
| 10 |  | DAV | Lionel Messi |
| 11 | | DAV | Bojan Krkić |
| 13 |  | POR | José Manuel Pinto |
| 14 |  | DAV | Thierry Henry |
| 15 |  | MIG | Seydou Keita |
| 16 |  | DEF | Sylvinho |
| 18 | | DEF | Gabriel Milito |
| 20 | | DEF | Dani Alves |
| 21 |  | MIG | Hleb |
| 22 | | DEF | Éric Abidal |
| 24 |  | MIG | Yaya Touré |
| 25 | | POR | Albert Jorquera |
| 28 | | MIG | Sergi Busquets |
Josep Guardiola Francesc 'Tito' Vilanova
Juan Carlos Unzué Lorenzo Buenaventura 
Luis Enrique Martínez
2 Copes d'Europa 1992, 2006
2 Supercopes d'Europa 1992, 1997
4 Recopes d'Europa 1979, 1982, 1989, 1997
3 Copes de Fires actualment Copa de la UEFA 1958, 1960, 1966
18 Campionats de Lliga espanyola ( 1928-29, 1944-45, 1947-48, 1948-49, 1951-52, 1952-53, 1958-59, 1959-60, 1973-74, 1984-85, 1990-91, 1991-92, 1992-93, 1993-94, 1997-98, 1998-99, 2004-05, 2005-06 )
24 Copes del Rei 1910, 1912, 1913, 1920, 1922, 1925, 1926, 1928, 1942, 1951, 1952, 1953, 1957, 1959, 1963, 1968, 1971, 1978, 1981, 1983, 1988, 1990, 1997, 1998
7 Supercopes d'Espanya 1983, 1991, 1992, 1994, 1996, 2005, 2006
